Veïns

Darrerament han sortit bastants àlbums que prenen com a punt de partida els elements de què està fet un llibre, i els fan servir creativament per desenvolupar una història. Posem per cas que allò que s’explora i es posa en evidència és la doble pàgina i el séc que les separa. Podríem citar com a exemples fecunds dos títols il·lustrats per Bernardo Carvalho, com l’excel·lent D’aquí no passa ningú (amb text d’Isabel Minhós Martin) o La pilota groga (amb text de Daniel Fher), tots dos editats per Takatuka.

Aquest nou àlbum de producció nostrada mostra, en l’espai que ocupa la pàgina esquerra, un noiet a qui li agrada pintar, especialment amb el color blau, i a l’espai de la pàgina dreta hi descobrim una noieta a qui li encanta pintar, però en el seu cas de manera ben virolada. Els dibuixos d’ell i ella van avançant i acarant-se dins les pàgines respectives, fins que… un dels dos traspassa el límit! Hi haurà baralla campal fins a fer retrocedir l’intrús… o més aviat els protagonistes opinaran que les seves obres d’art poden complementar-se l’una a l’altra?

És interessant el treball conjunt d’aquest títol, on dos autors plàstics, d’estils i paletes de color diferents, es posen al servei d’un relat més evident (en tot el sentit etimològic del mot) que descriptiu, al qual només unes breus frases redactades per Àngel Burgas fan de fil conductor. Potser no calien, però tampoc hi fan cap nosa. El lector en treu profit estètic i pedagògic i l’àlbum és força reeixit. Caldrà afegir-lo a la llista dels títols dedicats a exposar el potencial narratiu dels elements que componen un llibre, que ja comença a ser prou llarga i atractiva.