Ventalls de paper

La Clara, de divuit anys, era, fins fa poc temps, una noia bona estudiant, amb els problemes propis d’una adolescent. Però tot canvia quan en David, l’atleta i el líder de la classe, n’abusa sexualment i, a més, ho fa saber per la xarxa. L’endemà tot l’institut en va ple. La Clara ha fet mans i mànigues per atraure el David, fins i tot s’ha aprimat excessivament, fins a patir anorèxia, tot per un fals amor que s’acaba just després del coit. Tot perquè en David aparenti davant la colla i després, com un mocador de paper, deixi la Clara tirada amb totes les seves circumstàncies. La depressió consegüent provoca l’abandonament dels estudis, tot i que, sortosament, sembla que el rumb es redreça a poc a poc. Ep, i pel mig apareix un personatge, en Carles, que tindrà un paper important.

Lliris Picó (Ibi, 1972), professora de la universitat d’Alacant i secretària de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, ens ofereix una novel·la sobre un tema ja prou conegut: l’anorèxia, motius i derivades. El tema, malauradament ja tractat per altres escriptors com Jordi Sierra i Fabra a Les noies de filferro (Grup Promotor), ens el presenta amb un enfocament proper fent ús de la primera persona, a tall de diari personal. Aquesta proximitat té la seva eficàcia pel lector, ja que fa propera la Clara, un recurs eficaç i tractat amb destresa per part de l’escriptora. Una novel·la molt correcta, de lectura aconsellada per a joves adolescents, sempre que no hagin passat ja amb anterioritat per obres de temàtica similar.