Verd

Aquests dos poemaris de Lola Casas són una mostra de la consolidació de la trajectòria d’aquesta autora en la poesia infantil. Estructurats al voltant dels dos colors, la poetessa desgrana unes composicions que abracen un registre temàtic tan ampli com cohesionat: quotidianitat de l’infant, humor, natura…, sempre amb la reflexió i la contemplació de la vida des dels ulls dels menuts. Els encavallaments i trencaments volguts de versos responen sovint amb eficiència al contingut semàntic del vers i el doten de ritme intern; una rima molt senzilla però curosament triada en alguns poemes els dóna la musicalitat que acaba de completar-los. Sobretot a Blau, hi llegim composicions amb ecos haikunians, o amb imatges naturals percebudes des de la sensibilitat infantil d’una Joana Raspall, o cal·ligrames, o endevinalles-cançonetes… Tot té cabuda en un excel·lent treball poètic d’una gran plasticitat.
Precisament a Blau, Carmen Queralt aprofita la força plàstica i la traça amb la seva il·lustració. Ocells, peixos, formes semiabstractes definides per una línia orgànica de tinta xinesa, de ressons mironians, evoquen un món proper a l’infant amb una gran qualitat artística. I el poemari Ve d —amb la simple línia de plomí de tradició del còmic d’Agustín Comotto— desprèn un punt d’onirisme amb una il·lustració que crea un polièdric món verd d’homes escapats de la tira còmica, bigotuts i amb barrets de copa allargats, que reinterpreten amb molt encert els poemes.
Un treball simbiòtic de text i imatge, amb el suport d’una bona edició, que esperem que es repeteixi en els pròxims títols que es preparen.