Versos per a un cadàver

És impossible resistir-se a l’encís que desplega l’Uriel, estudiant de batxillerat que no exerceix gaire. La seva aurèola d’outsider (és fan de la poesia i de la xicòria) i de perdedor, implicat en tot de batalles perdudes, el duen paradoxalment a una investigació criminal. Què va dur el malaguanyat Tomàs a suïcidar-se? Cal afegir que l’improvisat i gens convencional detectiu ho és en bona mesura per complaure la (bonica) germana bessona del mort. Uns diàlegs ocurrents, una trama que va desvelant assumptes cada cop més sòrdids i sobretot el carisma de l’Uriel conviden a enllestir el llibre d’una tirada. Ens hauria agradat encara més si la trama s’hagués allargat. Malgrat tot, un gran actiu, l’investigador privat poeta. Frisem, si més no, per veure’l novament en acció, tot i que abominem de la xicòria.