Viatge al món de les lletres

Viatge al món de les lletres està dedicat al fill de l’autor, i sembla que el missatge que vol fer arribar també va adreçat a ell. Tot i que la història es vesteix com un viatge a un país fantàstic, on viuen les lletres i tots els elements relacionats amb el llibre, en el fons és un al·legat a favor del llibre en contraposició a les teles, pantalles, mòbils… I val a dir que, al meu parer, fa aigües per diverses bandes:

1. Tot i adreçar-se a infants a partir de 8 anys, l’autor aboca el text d’una tirada, sense dividir-lo en parts ni capítols, com si d’una conferència es tractés, i malgrat tenir poques pàgines, es fa llarg. Això, però, no importaria si l’estil i el contingut captivessin el lector.

2. Utilitza la dicotomia entre llegir i utilitzar pantalles com si una cosa fos antagònica de l’altra, i es queda aquí, en la més superficial de les superfícies. En cap moment l’autor justifica o dona raons al lector sobre per què la lectura és positiva per a les persones i l’ús de pantalles, negatiu. En algun moment, diu «no sé per què molta gent pensa que això de llegir és un rotllo, quan és divertídissim!», però no arribem a saber-ne la raó ni a trobar cap element que ho fonamenti.

3. Tot en el llibre és pla. Al país on va a parar el protagonista, les lletres actuen com si fossin guies turístics, i li mostren els elements destacats del país, sense aprofundir. I només en una part s’apunta una mica d’acció, una guerra entre els representants del llibre i els de les pantalles.

«Heu de procurar no veure tant la tele ni les pantalles i llegir…», seria el missatge de l’al·legat, però jo no hi he sabut veure cap fonament ni res més que no sigui un intent fallit de convertir-lo en literatura.