Víctor i els vampirs. Víctor i els romans

Maite Carranza és un dels cracs de la nostra literatura. Amb un domini extraordinari de l’ofici, seguida pels lectors i respectada per la crítica, premiada… Ara, inicia una col·lecció amb ànim de permanència i accep-tació basada en les peripècies d’un nen, en Víctor, els seus familiars i dels amics. A cada volum, pel que sembla, en Víctor tindrà un rerefons més ampli, poblat de personatges que han tingut un paper en la història o en la ficció. A tall d’exemple, els primers volums tenen els vampirs i els romans com a escenari.
No són «llibres de coneixements», sinó històries divertides, molt àgils —fins i tot en la compaginació: abundants il·lustracions de caire caricaturesc, còmic, ús de diverses tipografies, etc.— i adequades per a lectors d’un cicle mitjà. Això sí: barrejades amb les aventures hi apareixen dades que ens permeten acostar-nos als personatges històrics com qui no vol la cosa. En Víctor és el narrador, i Carranza ha emprat la llengua col·loquial dels nens d’aquesta edat. En llegir, però, tens la sensació que estàs sentint tots els nens en general i cap en particular. No dubtem que en Víctor anirà construint un discurs més personal, que el faci destacar i tenir una veu única entre els seus contemporanis, siguin o no els seus lectors.