Vols una nova caseta? Demana-la a la Henrietta

La casa de l’arbre, la vil·la del gat, la casa de camp del talp, el cau de la guineu, la casa de platja del llangardaix, el palau de la truja i, fins i tot, la teranyina de l’aranya o el circ de la granota; totes aquestes són les construccions de la Henrietta, una ratolina arquitecta que anuncia amb un gran cartell al bosc la seva empresa a partir de tres paraules clau: construcció, decoració i disseny. Tres conceptes que conviuen deliciosament a Vols una nova caseta? Demana-la a la Henrietta, un àlbum de George Mendoza i Doris Susan Smith que fa poc ha recuperat entreDos, traduït al català per Marc Donat.

Així, amb una primera breu presentació de la ratolina, el text de Mendoza fa un passeig per tot un catàleg variat de les edificacions que necessiten, i també desitgen, totes les bestioletes que habiten la natura, bé sota terra, per sobre de l’aigua o en les altures. Henrietta, segons l’autor, és un geni, una treballadora inesgotable que, asseguda a la seva taula de dibuix, transforma la normalitat de la llar en el més extraordinari dels refugis.

Aquest és un àlbum on la imatge té més protagonisme que no pas el text, ja que les il·lustracions de Smith, d’estil clàssic, permeten endinsar-se en la vida quotidiana dels habitants d’aquestes casetes i descobrir-ne els gustos i capricis arquitectònics i decoratius, així com les rutines. De fet, i corregint l’editorial, és ideal no per treballar, sinó per despertar la capacitat d’observació dels infants, que s’entretindran en cada doble pàgina i es delectaran en cada escena tot gaudint de la delicadesa dels detalls.

Vols una nova caseta? Demana-la a la Henrietta és, en definitiva, un àlbum enginyós i creatiu, que convida a parar-se i mirar, a tafanejar l’interior de cada casa sense ser descoberts; un àlbum entretingut que m’ha fet pensar en altres títols, com ara La casa dels ratolins, de Karina Schaapman, o Casa teva, casa meva, de Marianne Dubuc, pel protagonisme i la humanització animal, la minuciositat i la tendresa i, sobretot, per la presentació de tot un seguit d’universos que ens transporten per uns moments fins a llocs més amables que el que ara habitem. Per acabar, hi he d’afegir un però: la traducció del títol, que ha buscat també la rima, tot i que no acaba de tindre ni la força ni la sonoritat de la versió original.

Àlbum i altres relats il·lustrats