Vora el fiord.

Narració de factura impecable, amb una estructura lineal clàssica ben equilibrada entre parts i capítols, els quals són presidits per unes il·lustracions miniaturistes que imiten les antigues cap-lletres. Tot i tenir un final temàticament obert, lliga de forma simbòlica el futur de l’Olav i el del seu país.
La sintaxi elaborada i el lèxic triat curosament proporcionen un estil literari superior al que s’acostuma a trobar en la literatura destinada als joves. No obstant això, hi manca una distinció de registres entre narradora i personatges.
L’autora recorre al tòpic, tant en la trama com en els personatges: el pas a l’edat adulta de l’Olav, un noi de poble, orfe de pare, pobre i marginat pel seu aspecte físic, se centra en el seu enamorament de la Margarida, noia de ciutat, rica, angelical i culta. L’originalitat és que l’element fantàstic (llegendes de trolls, somnis premonitoris i referències als contes tradicionals) permet desenvolupar la relació afectiva, i és gràcies a la construcció d’un autòmat (que participa de la realitat i la imaginació al mateix temps) que l’Olav conquesta la Margarida.