Vull el meu barret

L’os no troba el seu barret. On és? I si algú l’ha robat? Amb paciència i cortesia, pregunta a tots els animals amb què es creua, un per un, si l’han vist. Però cadascuna d’aquestes bestioletes li respon que no, que no en saben res, unes amb més entusiasme que les altres, això sí. Però quan tot just comença a desanimar-se, una senzilla pregunta d’un cérvol li fa despertar, de sobte, la memòria i el porta a renovar la recerca, s’ha de dir, amb certa set de venjança.

Trobarà llavors el barret?

El final d’aquesta història és ben conegut, ja que fa anys que aquest os despistat ha captivat els lectors de totes les edats. Ara, amb el títol Vull el meu barret, NubeOcho recupera aquesta publicació, amb una traducció al català de Marta Morros Serret. La primera obra que va escriure i il·lustrar Jon Klassen s’escapa, doncs, de tendències editorials i imposicions de mercat per situar-se directament en el rànquing dels llibres de capçalera amb els quals podrem continuar rient els infants i els adults tots plegats.

Explicada amb sofisticació i amb la presència de diàlegs, a aquest conte deliciós que segueix l’esquema clàssic del relat repetitiu l’acompanya unes il·lustracions de formes sintètiques i expressives que desborden ironia i sentit de l’humor. Aquestes són, de fet, les característiques que defineixen la plàstica de Klassen, amb les quals reforça i amplifica el discurs narratiu i ens fa tornar una vegada i una altra a les seves històries. Comptat i debatut, em caldrà ser educada com l’os i donar les gràcies a l’editorial per aquesta nova edició.