Vull una corona!

Vull una corona! s’inclou en la tradició de llibres que podríem anomenar de desitjos i que sovint porten en el títol expressions com ara «Vull ser…, Què seré…, Quan sigui gran…» i que, donada la profusió de títols, si bé no arriben a conformar un subgènere en aquesta franja d’edat, sí que s’acosten al que anomenem «lloc comú». Amb el daurat de la coberta, que crida molt l’atenció, ens endinsem en una història que presenta algunes novetats a l’interior: una nena que no para de dir «Quan sigui gran vull ser reina», la descaradura per arribar fins a un rei avorrit, l’aprenentatge d’allò que fan els infants, les ironies que apareixen en el text quan el narrador parla del que fan els nens «normals» i, des del punt de vista del text, la crítica implícita a la vida d’aquells que els pares sobrecarreguen de feina.
Les il·lustracions juguen amb la tipografia i enriqueixen notablement el text. Hi destacaríem la gestualitat aconseguida en la il·lustració dels nens que encomanen la descoberta de la diversió. Sobretot, les pàgines on juguen amb la xocolata.