XicMano, el pirata del Delta

Aquest llibre combina la ficció amb unes pàgines de coneixements sobre els pirates, la producció de la sal al delta de l’Ebre i les arts tradicionals de la pesca, un plantejament arriscat que no és fàcil que done bons resultats. Amb tot, ha estat un encert no aturar la història amb els apartats informatius, sinó que aquests apareixen al final del volum i mantenen un cert joc de simetries amb les dues planes inicials de la narració, en què es presenta el protagonista i el seu vaixell com en un esquema, amb les parts i les explicacions corresponents. Té gràcia també l’edició, amb una coberta i contracoberta de cartró gruixut que simula la fusta i unes guardes en què es reprodueix un plànol de la zona, així com l’evolució del Delta des del 4000 abans de Crist fins a l’actualitat.

L’aspecte més fluix de l’obra és probablement l’argument perquè la transformació del pirata sanguinari en un home de bé, a més de forçada, trenca l’aire de llegenda tradicional que es respira al principi, i que s’evapora de sobte també amb les referències a Chuck Norris i Bruce Lee, Nelson Mandela o la Fanta. Per contra, les il·lustracions de Jordi Sunyer, en què predominen els marrons, blaus foscos i el negre, aporten detalls propis que no s’esmenten en el text –aus característiques de la zona, com el flamenc o el bernat pescaire, l’ambientació de l’interior de la casa del pirata transformat en pescador, etc.– i, a més, conserven l’atmosfera de conte popular.