Xocolata de taronja amarga.

L’olor de xocolata del restaurant Xukuxurro porta dos marcians cap a la terra. Allà ajudaran l’Ada, una jove cuinera, a preparar un deliciós sopar que pot obrir-li les portes a la fama.
Tot i alguns tocs d’humor —com l’oxigen amb fluri-mondes— i algunes idees interessants —com l’anada al mercat per gaudir de la riquesa d’olors i textures dels aliments abans de cuinar—, val a dir que el desenllaç de la història és massa previsible.
Amb una estructura lineal i un narrador extern, el text no ha de presentar dificultats de lectura, tot i que se m’obren dos interrogants en aquest sentit: els lectors novells seguiran bé la veu dels marcians parlant amb la efa?, i després, no hauria valgut la pena ajustar millor els diàlegs de manera que es distingís més la veu de l’Ada i la del narrador?
De la il·lustradora, dir que és de l’escola de Les tres bessones, tant pel que fa a la tècnica com al to narratiu de les imatges, entre enginyós i afectiu.