Zeineb, la primera enxaneta

A través de la literatura es poden buscar respostes creatives a les tradicions més ancestrals i inventar-se’n els orígens, perquè el resultat sempre pot ser nou i fresc. Aquest relat ho intenta fer, però es queda a mig camí. El plantejament inicial ja ha sonat repetides vegades: una sequera que assola el territori, un rei o visir que es preocupa per la manca d’aliments, i un seguici de falsos savis que no solucionen el problema. L’única originalitat ve donada per la metàfora que explica per què l’enxaneta ha d’escalar el castell i alçar el braç: ha de fer-li pessigolles al cel perquè plori d’alegria.
Les acolorides il·lustracions no llueixen prou en aquest petit format.