El passat 29 de setembre moria l’il·lustrador xinès establert a Nova York Ed Young, a l’edat de 91 anys.
Il·lustrador d’un centenar de llibres infantils, alguns dels quals també va escriure, va captivar als lectors més joves amb representacions de contes de fades, poesia i la seva pròpia història de vida com a immigrant xinès.
Les seves tècniques més utilitzades es basaven en la filosofia de la pintura xinesa. El primer llibre que també va escriure, Lon Po Po (1991), explicava una versió tradicional xinesa de La Caputxeta Vermella, una narració en la qual tres noies resolien els assumptes amb el llop sense necessitat del caçador. El llibre va ser aclamat com una interpretació matisada d’un conte popular xinès i una història audaçment feminista. Va guanyar una medalla Caldecott, el màxim honor per a llibres infantils il·lustrats, una de les tres que va rebre Young durant la seva carrera.
«Crec que la meva feina per estar en aquest país és aprendre tant d’Occident com pugui i introduir Orient tant com pugui», va dir en una entrevista al 2005. «Així doncs, els meus llibres són un estudi de les cultures i dels cors d’ambdues parts, i es complementen l’una amb l’altra».
Tot i que la seva obra va rebre elogis constants, una de les crítiques habituals va ser que les seves il·lustracions eren massa riques perquè els infants les apreciessin, a la qual cosa ell va responia: «Sempre trobo els infants molt més sofisticats del que la gent suposa. La meva sensació és que els nens són tan capaços d’entendre aquests rangs d’emocions com els adults».
Set ratolins cecs (Ekaré, 2009), l’únic títol seu traduït al català, és Llibre d’Honor Caldecott. Podeu llegir-ne la crítica de Faristol aquí.
Podeu consultar l’obra que ha arribat a casa nostra aquí.
