Animals domèstics

El matrimoni Arxibald viu en un xalet amb jardí. Un dia, un gos truca a la porta perquè busca un amo i una mestressa i els Arxibald l’acullen. Des d’ales-hores, un gat, una mosca, un gripau, ratolins i un papalló s’hi deixen caure, també, però, cadascun d’ells amb els seus defectes i virtuts, inclosos els senyors de la casa, en algun moment la convivència no es fa gens fàcil.
En un treball gràfic d’il·lustració, en el sentit que l’ordinador n’és l’eina principal, de vegades hi pot faltar ànima —o personalitat. Almenys a Animals domèstics la tècnica li dóna un punt extravagant. Es tracta d’un àlbum il·lustrat amb composicions basades en muntatges fotogràfics acolorits. Seguint l’estètica de les pel·lícules antigues en Technicolor, darrere de cada pàgina hi ha un bon treball d’imatge, tant pel que fa als espais (funcionals, amb els elements estrictament necessaris, com en un escenari) com als personatges, plens d’expressivitat, de vegades fins i tot teatral. Tot plegat representa una història humorística en què els animals domèstics, amb cos de persona i capacitat per comunicar-se verbalment, poden arribar a fer-se els veritables amos.