Miscel·lània

Jack London, de la metàfora a la veritat.
per a Marga Mateu, amb coratge, pel coratge.

Josep Francesc Delgado

escriptor

Difícilment alguna novel·la podrà
superar la força de l’inici d’Ullal Blanc. Dues persones perseguides
pels llops han de fer servir l’enginy, i finalment la força,
per salvar les seves vides. Jack London sabia donar a les seves narracions
el regust tràgic de la realitat dels humans. L’home és
el més gran depredador que ha donat la natura i Jack London sap
situar l’home en la doble vessant de perseguidor i víctima.
Josep-Francesc Delgado explica en el seu article les
motivacions de Jack London. Uns orígens humils, una joventut de
misèria units a un esperit rebel fan de London un autor
crític amb la societat i solidari amb la gent més
desfavorida. Els seus personatges són rebels, marginats i
lluitadors. Sovint troben més solidaritat en els animals que no pas
en les persones. Jack London fa servir el
món animal com una metàfora (…) Després de London,
l’home ja no és al cim de la creació natural, és
al cim de la perversitat i de la crueldat.

Extracte de l’article. Trobareu el text
íntegre de l’article en l’edició impresa de
Faristol

Descàrrega en pdf