Articles
LITERATURA INFANTIL DIGITAL 0-6. PRESENT I FUTUR
Cristina Correro i Neus Real
Universitat Autònoma de Barcelona.

Nota:Aquest article s’inscriu dins del Proyecto I+D EDU2011-26141/EDU: “La literatura infantil y juvenil digital: producción, usos lectores, recepción y prácticas docentes” (2012-2014) del grup de recerca GRETEL, de la Universitat Autònoma de Barcelona».
Comencem aquest Faristol 79 amb un extens i interessant articles sobre la LIJ digital. Les autores l’estructuren en dues parts: en la primera, exposen la panoràmica actual de les publicacions digitals existents. Val a dir que només un 22% de les obres al mercat es poden llegir en català i castellà, i que persisteix el monopoli d’Apple (i de les seves botigues en línia, Apple Store i iTunes) a través de les apps o aplicacions accessibles només a través del seu sistema operatiu.
L’obra digital, creacions híbrides, multimodals i multisensorials, es basen en l’autonomia del nen i la nena, aspecte clau en la franja dels 0 als 6 anys, període que analitzen les autores de l’article. Distingeixen entre obres de no ficció (divulgatives) i de ficció, i entre aquestes darreres encara n’hi ha moltes que són calcs dels llibres en paper dels que provenen (algunes amb música, sons o veus en off). Les autores destaquen la reescriptura total (en versió digital) d’una obra com “Emma Isst” (L’Emma menja), de Jutta Bauer publicada per Carlsen Verlag, que més endavant analitzaran.
Moltes de les obres que hi ha al mercat prioritzen el joc sobre la qualitat literària del producte i, de cara al futur, les autores reclamen un òrgan de selecció i valoració de les propostes igual que existeixen en la publicació de LIJ en paper. Molts aspectes fan que l’obra digital tingui avantatges sobre el paper (el pes reduït, el baix preu, la facilitat de descarregar i actualitzar la biblioteca…) malgrat la inversió inicial obligatòria (el preu que costa una tauleta, per exemple), però cada cop tenim més clar que el futur va en aquesta direcció i que donarà, d’aquí a poc temps, igualtat d’oportunitats als lectors més joves a l’hora de crear-se un itinerari.
En la segona part de l’article, després d’una extensa i ben fonamentada llista de referències d’aplicacions i bibliografia sobre el tema, la Cristina Correro i la Neus Real analitzen algunes de les obres que hi ha al mercat. Les presenten, descriuen les seves particularitats, les valoren numèricament, i en fan una fitxa detallada en la que inclouen el sistema en les que estan disponibles i fins i tot el preu de la seva descàrrega. Entres les obres comentades hi trobem l’abans esmentada “Emma Isst”, així com obres de Heidi Wittlinger o Piret Raud, i versions de clàssics com ara la Caputxeta de l’editorila Nosy Crow o La Bella dorment de l’editorial Tales Apart.
Número
79
Setembre
2014