Números

Cap a on anem?!
Aquesta és la pregunta que a molts professionals del llibre se’ls pinta a la cara en la taula rodona d’algun congrés o en una tertúlia desenfadada amb altres membres del ram. I és que la incertesa que plana per damunt dels seus caps no els deixa viure. Potser, com deia aquell, millor que ens hi comencem a acostumar, a aquesta crisi: unes circumstàncies adverses que han trigat a arribar al món de la literatura infantil i juvenil, fins i tot més que a altres gèneres culturals, com el cinema o la fotografia, però que finalment s’han assentat, i sembla que és per no marxar. I com a mostra, alguns exemples.

La comunitat autònoma de Castella la Manxa ha tancat quaranta dues biblioteques des de l’inici de la legislatura actual; les vendes de llibres de lectura han anat baixant any darrere any, sigui per la crisi o sigui per la implantació d’estratègies d’«estalvi» basades en la mal entesa lectura socialitzada; algunes llibreries de referència, com Robafaves o Catalònia, han hagut d’abaixar la persiana; el Pla de Lectura de Centre, un document per permetre gestionar la lectura als centres amb caràcter col lectiu, no acaba de ser un document prescriptiu… I després alguns encara tenen la gosadia de dir nos que ens hem de reinventar! Però és que no volem fer ho!, perquè continuem creient en la lectura i en la seva importància per assolir una societat més culta, justa i igualitària.

I és que quan mires nord enllà t’adones que encara tenim una societat en construcció, i la lectura hi té i hi tindrà sempre alguna cosa a dir. I menystenir un dels puntals d’aquesta bastida social, fer la més dèbil i, en conseqüència, més inestable hauria d’estar vetat, pel bé de tots i cadascun dels membres que la conformen. I aquí no s’hi val escudar se només darrere de la paraula «crisi».

Però, tot i que la balança està desequilibrada, en el plat dels pros també cal comptar amb les iniciatives d’un nombrós grup de gent amb ganes de tirar endavant, a l’estil dels herois del setge de Girona. Alguns pensaran que som una colla de romàntics, amb ideals evanescents, però almenys no morirem sense oferir batalla i amb les botes, o el teclat d’ordinador i el ratolí, posats. I com a mostra, alguns exemples. Són diversos els il lustradors d’aquí que editen allà, sigui a França, al Japó o als Estats Units; són diverses les editorials que exporten sèries o títols a països que fins no fa gaire semblaven reticents a la nostra presència; són cada vegada més les col leccions d’aquí que es dissenyen amb la mentalitat de sortir al món; són una bona colla els APE (Autors i Autores en Perill d’Extinció) que lluiten per aconseguir el compromís de totes les parts per fer que el llibre de lectura escolar esdevingui l’embrió de la biblioteca personal…
I retornem a l’inici: cap a on anem? Cap a moltes direccions, algunes fallides, però
moltes correctes.

I a les pàgines d’aquest número de Faristol comencem a donar les coordenades d’alguns dels destins correctes. Com és l’article que Cristina Correo i Neus Real ens re galen sobre l’edició digital, o les noves portes que se’ns obren en el món del llibre de viatges, com ens descriu la Trinitat Gilbert. Però tampoc podem oblidar d’on venim, de qui som deutors, perquè la nostra literatura ha de ser local per esdevenir universal, com bé defensa Rosa Navarro en un bell article sobre el valor contemporani dels clàs sics. Un cant a mantenir els peus a terra per volar cap a altres mons, reals, imaginaris i virtuals. Bones rutes!