1, 2, 3… culs!

De llibres que s’adrecin als nens i nenes per mostrar i comentar lúdicament les diferències morfològiques que presenten els seus cossos respectius no n’hi ha gaires. Aquest n’és un i ens satisfà la seva presència al mercat. Però…

Però què? Doncs és que ens sembla que podria ser millor, vet-ho aquí. Per què? Perquè hi ha certes digressions en el discurs narratiu que no acaben de quallar. Tot comença amb l’eufòria de la Mila irrompent a la cambra dels pares per saber si ja és dissabte, ja que els dissabtes toca piscina i llaminadures com a premi. Bé. Triem el banyador de Spiderman, el bategem de «Spidernena» (molt bé l’aclucada d’ull respecte als qui poden o no poden ser súper) i cap a la piscina falta gent. Al vestuari de dones comença l’espectacle: hi ha culs de tota mena, mida, color…; vulves pelades i peludes i un mostrari sencer de pits ballarucs! Després reprenem el fil narratiu amb l’anècdota del pare perdent el banyador i amagant-se rere una planta (que no té titola, ell? Que els culs dels mascles no presenten tantes varietats com els d’elles?). Xssst! Silenci narratiu i gràfic absolut. Com que la història acabarà amb la tria de sis llepolies variades, del cos masculí no en sabrem res més. Ai las! O bé el títol ens ha enganyat –l’original és Bara rumpor (?)– o bé haurem d’esperar una segona part compensatòria…

Pel que fa als aspectes formals, el text, molt dialogat, s’allargassa innecessàriament. La maquetació és simple i un xic descurada (imatges que haurien d’anar soltes s’enllacen al plec), i la il·lustració, de colors plans, també és irregular. El traç podria ser tan enjogassadament caricaturesc com convingués, si el que es pretenia era una història lúdica i riallera, però aquí l’estilització de les figures voreja el grotesc, i ens fa enyorar molt la més ben reeixida il·lustració del divertit àlbum Piselli e farfalline de Vittoria Facchini (Fatatrac, 1999), que, amb objectius semblants, mai ha arribat a casa nostra.