24 imatges per segon

D’entrada, la concisió del títol ens desvetlla interès i ens predisposa a entrar en el món on «l’índex d’exposició de 24 fotogrames per segon» és essencial. Intuïm que l’autor el coneix bé i la seva biografia ens confirma que la producció cinematogràfica i audiovisual, a més de la creació literària i l’ensenyament de la geografia, han omplert bona part de la seva vida professional. En els seus relats hi predominen els d’aventures amb rerefons ecològic, però també ha tocat els d’actualitat social: Fills de l’opulència (2001), del qual es va adaptar un guió per a la televisió, i L’any que van venir els Beatles (2005). A 24 imatges per segon, com a Els Beatles, planteja el trànsit de l’adolescència a la joventut. I a la decepció ocasionada per un desengany amorós també s’hi suma una discrepància entre pare i fill: triar entre una feina socialment ben considerada, enginyeria industrial, i una de no tant, director de cinema. I com que som als anys seixanta, potser al pare no el satisfaria ni que hi pogués afegir «prestigiós» o «famós». L’interès inicial, però, no es decep, la bona documentació i la passió per la feina hi són manifestos, com també la dificultat de dur els somnis a bon port. Una lectura entretinguda, ben mesurada, que es fa apta per al debat.