29 poemes per al dia i un per a la nit

Temps enrere ens fèiem ressò d’un poemari de Fina Girbés precisament de Bromera, editorial que, com és sabut, està oberta a altres gèneres més enllà de la narrativa. Algunes afirmacions exposades ara ja fa uns anys continuen sent vigents. La poesia continua sent la gran oblidada a les aules (i consegüentment, a les col·leccions de LIJ). El poemari de Carles Cano ajunta llenguatge poètic (elaborat, gens banal i alhora proper) i el dia a dia del títol del recull. I no sols se’n surt, sinó que el resultat és creïble… i sona bé! Pel poemari desfilen musicalitat i enginy, tant per llegir a classe com, si el docent ofereix les eines adients, per fer-ho de manera autònoma. El domini dels recursos retòrics que exerceix Cano és especialment brillant quan escriu «a la manera de» (Salvat-Papasseit, Estellés… Gloria Fuertes!), en un exercici intertextual que agradarà al docent i que permetrà a l’alumne anar més enllà. Una guia didàctica feta a mida complementaria a la perfecció el recull, i facilitaria no únicament la lectura sinó també l’escriptura de poemes a l’aula. Les il·lustracions participen alhora de la quotidianitat i de l’enginy de què parlàvem abans. Tanmateix, acabem amb un suggeriment: el mateix llibre, amb tapa dura i un format més gran que realcés l’enginy present a les il·lustracions, multiplicaria per una xifra molt elevada la seva capacitat d’evocar una mirada poètica al món que ens envolta.