813 Truffaut

813 és un documental curosament escrit, dibuixat, i tot ell cal·ligrafiat (excepte la bibliografia i la filmografia incloses), sobre el realitzador de cinema de la Nouvelle Vague François Truffaut; un llibre de triangles amorosos.

La primera part juxtaposa la figura del director francès i dels seus alter ego, l’actor Jean-Pierre Léaud i el personatge d’Antoine Doinel, per descriure l’evolució èpica, i un xic histriònica, d’aquelles persones desconcertades, sovint confoses amb artistes, que es coven al cor dels nens que creixen ignorats pels pares.

Després, l’autora ens explica tres pel·lícules amb l’eix conductor d’unes relacions sentimentals a tres i quatre bandes, amb els nexes canviants de la identitat, l’amistat, el respecte o el sexe com a variables d’un equilibri sempre precari. Provisional com la imatge d’un mirall o l’esguard als ulls de l’altre, la realitat que selecciona Paula Bonet acaba trencada al dictat dels desenllaços tràgics. Mitjançant el resum, la citació i el dibuix de plans curts, l’art o la vida de Truffaut i dels seus actors va impregnant l’art de l’autora mateixa, que malda per connectar el lector amb els sentiments dels personatges i torna a pouar la bellesa en la insuportabilitat del desencís.

«Amb factura d’antic dibuix publicitari de base fotogràfica, com agradaria al vell mestre José Llobera, i amb nassos retallats de vermell, com els pinta la Pulido», em diu una col·lega descarada que em pren el llibre de les mans, com per fullejar-lo. Però se l’enduu.