A flor de pell. Pensant amb el cos

A flor de pell,un llibre escrit per Tere Puig, va ser publicat per primer cop l’any 2018 a Santiago de Xile per l’editorial Amanuta. La web de l’editorial explica que aquest àlbum neix de la integració i l’experiència dels conceptes que es desenvolupen en el llibre Pensar con el cuerpo (RBA, 2005), escrit per Jader Tolja, un referent en medicina psicosomàtica que estudia les relacions entre cos, ment i cultura: com l’entorn modifica el nostre cos i la nostra ment?

La lectura d’A flor de pell, doncs, intuïm que pot ser molt diferent segons si coneixem o no, compartim o no, la filosofia de Tolja. En el meu cas, que m’hi he apropat des del total desconeixement, m’ha semblat un llibre enigmàtic, però alhora bell.

Com ens avança el subtítol i es planteja a la primera pàgina, l’obra vol reivindicar la importància del cos, la necessitat de recuperar la seva veu i incorporar-la al nostre dia a dia. Molts hem oblidat que el cos parla de nosaltres, s’expressa, i també ens ajuda a comprendre el que ens envolta.

Entre el cos i la ment, entre allò somiat i allò real, entre la vida i la mort, entre la infància i la vellesa… potser la línia és tan fina com la pròpia pell.

Les autores han dividit el llibre en quatre apartats: «Primeres empremtes», «Músculs, ossos i altres coses», «L’espai en el cos» i «Verbs que es fan notar». Per cada apartat trobem unes quatre dobles pàgines que inclouen un breu text poètic immers en una il·lustració.

La lectura dels poemes m’ha recordat la lectura dels oracles, perquè, malgrat un punt d’estranyesa, acaben donant-te respostes a preguntes que potser ni tan sols t’has plantejat però que et remouen.

On queda escrit el que ens explica la pell?  Què tenim més a prop, el nas o els peus? Abans d’actuar, cal pensar, sí, però potser també sentir?

El llibre no seria el mateix, però, sense l’acurada edició i la feina de la il·lustradora. Laura Borràs ha captat a la perfecció l’essència del llibre, aconseguint la calidesa necessària per a cada un dels textos. La seva paleta de colors ocres ajuda a crear aquest vincle entre la memòria i el cos, i el seu traç ens apropa a la saviesa ancestral, als orígens de la terra.