Abecedari il·lustrat

El títol no enganya, perquè més que no pas un abecedari per aprendre de lletra, el llibre pot ser contemplat com una mena de catàleg d’il·lustradors, perquè a vint-i-sis d’ells els ha tocat atorgar imatge a les estrofes que Carles Cano ha engiponat per a cadascuna de les lletres de l’abecedari. Si ho ha fet originalment en català o castellà és un enigma, però com que les estrofes rimen millor en la versió castellana d’Anaya que en la catalana de Barcanova, com en el cas de la «B» o de la «K», i com que els il·lustradors escollits provenen dels quatre punts cardinals de l’Estat, ens inclinem per creure que la idea o l’encàrrec són més aviat fruit de la lleialtat que l’autor serva al seu editor madrileny que no pas que el projecte sigui una iniciativa de Barcanova. Si fos aquest el cas, per què no consta enlloc?

El contingut de l’abecedari és eclèctic i no pas temàtic. Tracta conceptes tan heterogenis com la imaginació, el bosc, el llibre, el pirata… i això ja ens està bé, perquè concorda amb la barreja estilística dels il·lustradors triats, dels quals se’n publica una breu nota personal a les quatre darreres pàgines d’un llibre no especialment insòlit o remarcable.