Alícia al país de les meravelles

Disposar d’una nova edició a text complet, en català, del clàssic per excel·lència del nonsense anglès és ja per si sol un motiu de satisfacció. Si a més a més l’edició presenta un format de luxe, l’alegria és doble. La popular il·lustradora Rébecca Dautremer ha volgut aportar la seva versió a l’extensa galeria d’Alícies que configuren l’imaginari col·lectiu, i ho ha fet seguint l’estil que l’ha fet popular: personatges lànguids de reminiscències orientals, en escenes detallistes que juguen amb els canvis de plans, les textures i la lluminositat. Imatges a doble pàgina i a sang intercalades amb petites il·lustracions a una sola tinta, gairebé esbossos. La seva és una Alícia propera a la imatge d’Alice Liddell, de mirada melancòlica, en un món de meravelles poc fantasiós i exuberant. I tot banyat amb aquella pàtina de tristesa que omple els seus llibres i que, en aquest cas en concret, li dóna un to poc usual en relació amb la resta de versions conegudes.