Alma. La fetillera

Després de l’excel·lent primera part, Alma. S’aixeca el vent, Timothée de Fombelle escriu Alma. La fetillera, segona entrega de la trilogia, que segueix les vicissituds i les incògnites que envolten els personatges presentats anteriorment, acompanyant el lector en aquesta història sobre llibertat, racisme i esclavitud. L’Alma segueix cercant decididament el seu germà Lam, la seva família s’enfronta a una nova realitat inhòspita com a esclava, l’hereva Amélie intenta reflotar els seus negocis com sigui, i hi ha algunes persones que segueixen les pistes del tresor del vaixell desaparegut La Douce Amélie. A banda, personatges com el jove pirata Joseph i el fuster Poussin segueixen tenint la seva importància, i s’incorporen noves cares i un ampli ventall de personatges secundaris, com en Clarkson, que lluita per l’abolició de l’esclavitud, o en Cortés, que acompanya l’Alma (per saber-ne més de la primera part, vegeu la crítica d’Anna Juan a: https://gretel.cat/recomanacions-lij/alma-saixeca-el-vent/).

L’autor no es limita a emprar els elements típics de la novel·la d’aventures presents a obres clàssiques com L’illa del tresor, sinó que com sol fer, profunditza en les vides i trajectòries dels diferents personatges, que es van entrecreuant per confegir, a poc a poc, un tapís on cada fil compta. Ara bé, conserva l’aura de misteri en alguns personatges principals, mantenint alguns interrogants i personalitats esbossades. Hi ha moments en què els fils sembla que s’han de trenar; la trama demana paciència, però el ritme àgil, així com els moments de tensió i incertesa, inserits amb intel·ligència, fan que els lectors puguin viure l’aventura sense pensar en el desenllaç com a únic destí.

L’acció, que l’autor domina perfectament, va duent el lector per diferents escenaris, aquest cop més llunyans que a la primera part; seguim a finals del segle XVIII, però aquesta vegada l’autor augmenta l’abast geogràfic i ens duu més enllà d’Àfrica i Europa: els personatges viatgen per indrets més llunyans, i els bucs solquen els oceans per arribar al Puerto Rico colonial, als aiguamolls de Louisiana i a l’exòtica Austràlia. A tot arreu es troben denominadors comuns: l’explotació, l’espoli i el tràfic d’éssers humans. Com en obres anteriors (especialment a Tobi Lolness), l’autor fa reflexionar els lectors sobre els opressors i els oprimits i la lluita impulsada per l’amor, en aquest cas entre els membres d’una família.

Tot i ser una obra excel·lent, és cert que la varietat de personatges i escenaris, alguns diàlegs una mica críptics i la densitat del text (no hi ha cap paraula gratuïta) pot fer que no tots els lectors en gaudeixin, especialment els menys avesats.

L’edició és correcta, amb una maquetació acurada, però potser li manca una mica de marge intern. Per altra banda, les il·lustracions de François Place ajuden a situar els lectors als escenaris, a través d’un traç detallat i de punts de fuga que atorguen profunditat.