Arc Iris. Blanc. Violeta

Joventut inicia la col·lecció «Arc Iris» amb els títols Blanc i Violeta, que ens han atrapat ja d’entrada amb el seu magnetisme estètic. Els textos, evocadors, són de Marta Ardite, historiadora de l’art i especialista en àlbum il·lustrat, i la representació gràfica, vibrant, és obra de Mariona Cabassa. Totes dues juntes donen un to poètic a la proposta.

A partir d’un diàleg entre filla i mare ens trobem una sèrie de descripcions sensorials al voltant del color protagonista. A cada doble pàgina hi apareix una sola frase de l’estil «SUAU I FI com els matins sense pressa», un text suggeridor que les imatges s’encarreguen de completar. Les il·lustracions a sang es construeixen amb una gran diversitat de patrons vegetals, els personatges són amables, i l’equilibri cromàtic dels colors complementaris harmonitza les composicions de forma molt atractiva. Una paleta molt rica i original per ser un llibre que tracta un sol color.

El text de la contracoberta convida a explorar els colors a través dels sentits, i la formalització de les tapes amb detalls texturitzats suma coherència. El plantejament s’allunya d’altres publicacions sobre el color que es limiten a relacionar la tonalitat amb objectes o amb una suposada correspondència emocional. Per això, Blanc i Violeta em recorden el projecte de creació d’una paleta sensorial de Carme Marcè i Eugènia Mestre, dues mestres d’educació visual i plàstica que feien que els infants experimentessin amb l’entorn per construir la idea de color compartit i escapar d’estereotips. De totes formes, la proposta literària potser hauria estat més congruent amb un registre més ampli d’evocacions. Les paraules i les imatges triades (excepte «misteriós», «punxegut» i «salvatge») se centren en sensacions agradables i en la contemplació de la bellesa (vacances, aniversaris, danses i somnis), i aquí funciona bé, però potser es troba a faltar més diversitat de matisos per ampliar la col·lecció. No obstant, a l’última pàgina les autores ens donen l’oportunitat de continuar el diàleg proposat. Un final molt encertat que propicia recordar, imaginar i compartir com sentim nosaltres aquell color.

Ja esperem amb ganes descobrir els propers títols.