Babuixka. Un conte clàssic de Nadal

La Babuixka emprèn un camí cap a Betlem plena de regals per a un nadó del qual han anunciat el naixement els Reis d’orient i un àngel. Pel camí el seu gran cor farà que vagi repartint els regals abans d’arribar al seu destí.

Aquest conte de Teresa Campos està basat en una rondalla russa, i, com sol passar amb aquestes narracions orals, funciona bé. El text manté l’esperit d’un conte clàssic, amb els temps ben marcats i les paraules justes i adequades, de manera que es respira tradició sense semblar antic.

La il·lustració és una altra cosa, a parer meu. Campos fa servir programari digital vectorial per donar vida a personatges i espais. Fer servir aquesta eina de manera bàsica (a partir de l’amuntegament i juxtaposició de formes més o menys geomètriques) pot donar peu a una certa fredor de les il·lustracions. El fet, però, és que, amb l’ajut d’una gamma de colors estable i coherent durant tota l’obra, aquesta fredor es perd.

Una altra característica d’aquesta tècnica és la possibilitat de caure en un hieratisme exacerbat dels personatges, cosa que passa aquí, en què semblen ninots plans que es mouen com un playmobil. Tot i així, aquest fet torna a ser estable durant tota l’obra.

El personatge de la Babuixka neix deliberadament de la forma d’una nineta russa. Tant ella com totes les formes estan desproveïdes d’ombres i volum, i creen ambients onírics sense temps ni espai definit reforçats pels colors plans de fons. Els personatges estan desproveïts de cap càrrega emocional, i quasi sempre somriuen de la mateixa manera.

L’acció, vinculada a la composició, camina cap a la dreta de manera clàssica, i l’opció de deixar sempre les il·lustracions a sang genera poc aire i un estancament de la narrativa visual, especialment on hi ha més càrrega de text.

La repetició i el reaprofitament dels mateixos elements en diferents il·lustracions fa que en alguns casos perdin força la gràcia creativa.