Un missatge urgent SOS

Aquest llibre és un crit al coneixement d’una realitat amagada que agafa com a exemple una de les injustícies que la nostra societat ha patit. El text està basat en el missatge que el Gran Cabdill Seattle va enviar al governador I. Stevens (representant del govern dels EUA) com a resposta a la pretensió que els indis es retiressin a una reserva i venguessin les seves terres.

Campos té qualitat narrativa. L’autora sap trobar les paraules justes per ser complementades per les imatges. Realment trobo que és el seu fort.

La il·lustració empra novament tècniques digitals, repetint aspectes inherents al treball de l’autora (vegeu la crítica de Babuixka). En aquest cas els personatges són una mica més orgànics, ja que no estan construïts a partir de formes geomètriques, però tot i així continuen mancats de moviments naturals, i semblen sempre figuretes de sal o ninotets. Novament, també manquen ombres i volums.

El text funciona força bé en la forma, però el llibre sencer es desdibuixa i perd el ritme pel fet de no simplificar en les imatges, un resultat molt lluny del que es va aconseguir amb Tembo (Ed. Intermón Oxfam). En moltes pàgines trobem una sobrecàrrega de text, i il·lustracions a sang unes al costat de les altres que no generen cap mena de ritme. Per moments la gamma de colors sembla totalment atzarosa, tot i que resulta molt atractiva, i passa el mateix amb les proporcions i les composicions d’alguns elements.

Campos torna a presentar personatges que bàsicament mostren el mateix somriure i la mateixa emoció, i torna també a reaprofitar, gràcies a la tècnica digital, formes i personatges, d’una manera que resta importància al fet creatiu de moltes il·lustracions. En conjunt, tècnicament i compositivament, em costa veure on comença la manca de recursos o la voluntat real de crear un registre propi, tot i que l’autora ja ha publicat un grapat de llibres.