Batecs de vida

Els drets i les llibertats fonamentals dels més menuts, la societat els valora, els promou i mira d’afavorir-los en la gran majoria de casos. Ara bé, hi ha altres drets, que podríem dir que no estan escrits, que sovint als més grans se’ns oblida que formen part del creixement natural de la quitxalla. Ens estem referint al dret de plorar, al dret de gaudir de la natura, al dret d’estar trist o al dret d’avorrir-se… Això és justament el que vol posar en valor Batecs de vida, que, per cert, és el nom que pren la transcripció del dietari que Maria Aurèlia Capmany va escriure durant el període comprès entre 1937 i 1939, quan era encara una nena.

Cada dret va acompanyat de dos poemes, excepte el darrer, «Dret a viure en llibertat», amb només un. Els poemes constitueixen petites històries que viuen animals ben coneguts pels nens i nenes, com un cranc o un mussol, entre d’altres, i per personatges de l’imaginari infantil, com la rateta que abandona la seva escaleta per navegar pel mar damunt d’una pell de formatge.

Les il·lustracions, a manera d’aquarel·la, són bellíssimes i volen transmetre el missatge que hi ha al darrere de cada vers. Us recomanem, entre d’altres, que gaudiu de la figura de la nena que deixa anar les llàgrimes que custodiava en una butxaca. El poema du el títol de «Butxaques plenes» i comença així: «Jo coneixia una nena / que no plorava mai.» Estem davant d’un text ben editat, excel·lentment il·lustrat i amb un missatge colpidor: de drets en coneixem molts, però potser no tots. Batecs de vida és una invitació a descobrir-los.