Ulisses; Moby Dick

Patrícia Geis ens té acostumades a col·leccions i propostes de llibres molt diverses, entre les quals destaca la seva producció de no-ficció infantil, en què l’arquitectura del paper acostuma a tenir un pes central a l’hora d’exposar i explicar conceptes o processos. Aquesta nova proposta, però, està més propera a les seves creacions per als més petits, on ja ha portat a terme adaptacions de contes populars o ha elaborat petites històries d’animalons on els encunys i el joc formen part de la proposta narrativa. «La Meva Primera Biblioteca» és una recerca un xic diferent perquè, tot i anar destinada a nadons (aquells que són capaços de llegir a qualsevol banda, fins i tot sota l’aigua!), es tracta d’adaptacions de grans clàssics de la literatura universal i són llibres de bany i per tant estan fets de plàstic.

El plantejament de la col·lecció resulta divertit: adaptar clàssics (que molts adults ja no han arribat a llegir) i desmitificar-los posant-los a l’abast dels nadons. Els dos primers títols són, a més, dues obres extenses que gràcies al fet d’estar adaptades en plàstic tenen un llom de dimensions properes a les reals, jugant d’aquesta manera amb el pes de la tradició.

Hem trobat a faltar, però, més joc de les adaptacions amb les característiques de les obres triades. Moby Dick i Ulisses (els dos títols que obren la col·lecció) són dues obres molt complexes, per aspectes ben diferents, i ja que la col·lecció pretén fer una aclucada d’ullet a clàssics de difícil i refinada lectura, hauria estat bé una proposta d’adaptació més arriscada, on certes característiques formals quedessin exposades d’alguna manera. No perquè els nadons ho entenguessin (tot i que són uns lectors molt experimentals i segurament podrien gaudir d’una proposta més fragmentària a l’Ulisses, per exemple), sinó per jugar més afinadament al joc de la tradició i de la desmitificació.