BDQ. T’agrada ballar-BDQ. Dance World Cup

Aquests són els primers títols d’una col·lecció protagonitzada per una colla de joves apassionats pel ball. La història arrenca quan la família de Lara ha de mudar-se de ciutat i, per tant, la xica ha d’abandonar les amigues i refer la vida en un lloc on no coneix ningú, llevat dels pares i de Sabrina, la germana petita. Ben prompte, però, Lara trobarà companyes amb interessos comuns, es presentaran a un concurs de ball i hi rebran el premi New Talents.

Un dels problemes d’aquesta narració és que pràcticament no hi ha el·lipsis: s’hi conta tot, sovint accions intranscendents, i això és tan evident que, de fet, el primer volum no és més que un llarguíssim plantejament: 159 pàgines per presentar les quatre noies i el xaval que formaran el grup BDQ. És cert que s’hi detecta un intent que hi haja intriga, perquè se suposa que els joves s’han de trobar descobrint les claus que proporcionen uns cartells penjats a l’escola, però l’excusa és tan feble que el resultat són planes i planes d’obvietats amb un final que no sorprèn ningú. En la segona part, els joves —per fi— assagen la coreografia, es presenten al concurs esquivant un tosc intent de boicot i guanyen el premi com a grup prometedor.

En aquests llibres es percep un esforç per mostrar com els joves d’avui dia utilitzen la tecnologia i les xarxes socials, i també un interès per les tendències del ball modern, però el que s’hi ofereix no té res de literari, és un món absolutament tancat, moral, pla, sense dubtes ni suggeriments; justament el contrari del que deia Xabier P. Docampo sobre la LIJ, que «hauria d’avançar a través d’obres que admeten la dialèctica amb el lector i que renuncien a donar respostes i a fer propostes de conducta».