Benvinguda

Al web de l’editorial es pot llegir que «Benvinguda és un petit llibre-objecte que celebra l’arribada d’un nadó. Entre les seves pàgines s’amaguen set animals recollits sobre si mateixos que demanen ser descoberts. Així com el nadó ha nascut al món, els animals naixeran davant dels ulls del lector quan desplega les pestanyes de paper. Allò que a cada pàgina en un principi es presenta com un quadrat blanc, pas a pas pren la forma d’una tortuga, un ratolí, un conill, un ànec, un elefant, una granota o un ocell. Un poema acompanya amb tendresa l’aparició de cada animal: vuit versos que conviden a acariciar el nas, els ullets, el cap, les orelles, la boca, els peus i les mans del bebè. Benvinguda proposa una lectura compartida entre mare o pare i nen o nena; una lectura que es converteix en experiència sensorial d’afecte i descobriment on celebrem amb sorpresa i dolçor l’arribada d’una nova vida».

Benvinguda és un llibre ideal per regalar als futurs progenitors i que ells, fent de titellaires, regalin un espectacle als infants. Un espectacle que apel·laria al cor i a la raó. És un exemple de fusió de dues de les vies comunicatives que identificà Teresa Duran en l’àmbit de la il·lustració i que se solen presentar de forma antitètica: l’empatia afectiva (centrada en l’emotivitat) i l’empatia enginyosa (centrada en la racionalitat). El llibre ens toca el cor tant per la forma («que cuqui!») com pel text («que tendre!»). I també ens desperta una profunda admiració per la capacitat creativa de l’autora i la seva habilitat amb els plecs i els encunys («que guai!», exclama qui ha presenciat la màgia de veure aparèixer uns animals amb el «simple» desplegament d’unes pestanyes).

El poema és dolç i funciona molt bé tot sol. El llenguatge de la versió catalana és més evocador, i la musicalitat de les paraules acabades en «i» és més suau que la dels «ón» de la versió castellana. Aplaudim la traducció d’Espresate, especialment, quan afegeix en el darrer vers l’acció de fer camí, convidant-nos a fer volar el llibre-ocell i, així, convidar els progenitors a deixar volar l’infant que «ha sortit de l’ou».

L’enginyeria de paper i els detallets gràfics que configuren les imatges recorden Katsumi Komagata i Marion Bataille, que, com Comín, també són dissenyadors. El paper utilitzat i la forma d’encolar les pàgines, però, conformen un llibre fràgil. Una mica més de consistència hauria donat una segona vida al llibre quan el bebè l’hagués pogut manipular autònomament.

Si analitzem la relació entre text i imatge, només algunes parelles són redundants. Ens desconcerta la relació entre els estels enlluernadors amb el conill i les mans de cotó fi amb la granota. I només gràcies al text de l’editorial i al preciós booktràiler hem sabut que l’adult podria afegir a la lectura unes carícies al bebè, probablement perquè la relació entre les parts del cos i els animals no és gaire clara. Potser s’han volgut incloure massa capes de significació a un llibre que no les necessitava, ja que el treball formal és per si sol excel·lent.

En definitiva, Benvinguda és un llibre-espectacle que deixarà els espectadors bocabadats i entendrits pel seu enginy i delicadesa.