Dins els boscos de Sibèria

El jove autor francès Virgile Dureuil ens presenta la que és la seva opera prima, l’adaptació de Dins els boscos de Sibèria del seu homòleg Sylvain Tesson, escriptor i també viatger, com molt bé es veu reflectit aquí.

Tesson ens proposa un viatge a l’aïllament i la solitud d’una cabana situada a la riba del mar Baikal, dins la gelada i austera Sibèria. El protagonista, que ben bé podria ser un alter ego de l’escriptor, s’hi aïlla entre els mesos d’hivern i estiu buscant un retrobament personal i cansat de la vida a l’urbs. És en aquest emplaçament on ens explica aquest trànsit prou reflexiu i vital que porta de la ciutat a la natura de manera extrema.

Dureuil dona forma a aquesta introspecció enfonsant-nos en un paisatge inabastable i gèlid però alhora imponent i majestuós, i ho fa de manera brillant, executant l’adaptació de manera efectiva i ajustada per a un format i un llenguatge com és el del còmic que fa que funcioni de meravella. La recreació dels paisatges, dels moments i dels silencis convida a rumiar sobre la mateixa condició humana, proposant un diàleg amb el lector adient per a qualsevol tipus de públic. L’únic però que li puc trobar és que potser és una obra més adreçada a lectors adults, perquè segurament podran empatitzar i connectar millor amb el protagonista, simplement per la càrrega de vida que tots portem a la motxilla.

Ara ja sabeu que no hi ha res millor per desconnectar que mig any a Sibèria.