Benvolguda Quarantamaula

Els llibres de la col·lecció «Espanta la Por» formen part de tot un programa de L’ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia, que busca reivindicar els personatges tradicionals del folklore del país. Sota el lema «Per Tots Sants, monstres valencians», el projecte arriba als infants a través de les escoles, biblioteques i museus locals. 

Tot i que el projecte s’inicia al 2016 no és fins al 2018 que neix la col·lecció de llibres, dedicada cada any a un personatge folklòric. Les dues primeres publicacions van ser en format rústica no venal, però a partir del 2020 la col·lecció fa un salt qualitatiu i s’aposta per una edició en cartoné i de venta. Es tracta dels volums que tenim avui a la mà, els números 3, 4 i 5: L’home dels nassos, escrit per Miquel Puig Cuadau, amb il·lustracions de Patricia Bolinches; Benvolguda Quarantamaula, que repeteix il·lustradora però amb text de Francesc Gisbert, i el conte Soc una bruixa?, escrit per Mercè Climent i il·lustrat per Marc Bou. Com es pot observar, els tres llibres tenen autories diferents, de manera que, malgrat un comú denominador temàtic, cada nova obra és filla del seu escriptor i del seu il·lustrador. Això dificulta la valoració conjunta, perquè els dos llibres il·lustrats per Bolinches, per exemple, tenen un disseny volgudament trencador, que persegueix fer pont entre la tradició i el grafisme actual, jugant amb el collage i el bicolor. I per contra, el conte de Climent i Bou, dedicat al personatge de la bruixa, té una línia de dibuix clàssica, que busca traslladar-nos al passat, per exemple imitant el paper dels manuscrits medievals. Des del punt de vista narratiu, tots tres llibres han optat per una mirada moderna de la tradició, incorporant el personatge folklòric en un present actual. 

El resultat final, però, és un xic irregular. Literàriament, destaca, per exemple, el joc metaficcional de Gisbert, però en altres ocasions els textos són un pèl allargassats. I visualment L’home dels nassos em sembla el més rodó, però en conjunt caldria revisar alguns dissenys de pàgina, i definir millor la línia estilística de la col·lecció perquè sigui més coherent. En tot cas, són ajustaments de l’àmbit editorial, que no desmereixen l’aposta de L’ETNO de donar entitat a una sèrie de llibres protagonitzada per aquests personatges tradicionals, així com de tirar endavant un programa com el d’Espanta la por. Ambdues iniciatives són claus per preservar el patrimoni folklòric del país.