Bitter

Mascota (Indòmita, 2022) és la novel·la que va donar a conèixer l’autora nigeriana Akwaeke Emezi (Umuahia, 1987) entre els lectors joves i en l’univers editorial del nostre país. El seu estil i el món que construeix va captivar tant que va ser seleccionada com a finalista del premi Llibreter, a més d’altres nominacions que ja portava sota el braç.

Ara arriba Bitter, la preqüela de Mascota. Val a dir, a favor seu, que és una novel·la que té entitat pròpia i tanta força com l’altra, i un cop s’acaba la novel·la, l’editorial aprofita per oferir el fragment inicial d’aquesta darrera, per poder seguir submergits en el seu univers.

Quan es comença Bitter, el lector té la sensació que es troba davant d’una novel·la realista on la Bitter, la jove protagonista, després de viure en diferents cases d’acollida va a parar en una escola-alberg especial que dona ales a la seva creativitat i a la d’altres joves com ella. Allà intenta trobar el seu espai i establir relació amb els companys. Entre aquests, n’hi ha que formen part d’una associació que lluita al carrer per canviar les coses i fer front als Monstres (metàfora de la corrupció, dels mals de la societat…) que poblen el país. Ella intenta mantenir-se’n al marge, fins al moment que un dels seus dibuixos pren vida en forma d’àngel, un personatge fantàstic amb un fort component bèl·lic que desperta tot un món ocult i augmenta l’enfrontament amb els Monstres. És llavors que el lector es troba situat davant una novel·la que es mou entre la ciència-ficció i la fantasia, una distopia, amb una lluita entre el bé i el mal, entre la veritat i la mentida.

Akwaeke Emezi demostra que té una veu i un món propis, i Bitter és una novel·la sorprenent, canviant, que alhora que canvia i avança es fa gran, creix tant en intensitat i gruix com en nombre de personatges, ben definits i força polièdrics. S’acaba amb la sensació que és una autora a conèixer i a recomanar, per la personalitat i solidesa d’obres com Mascota, o aquesta Bitter.