Bona nit

L’aspecte més remarcable de Bona nit són les il·lustracions amb les quals es teixeix la història. Sembla com si el text fos l’excusa per unir unes imatges plenes de detalls (la lluna que obre i tanca l’acció, els ulls closos dels infants que somnien, les textures de la seva vestimenta, etc.).
Malgrat els comptats i lleugers esquitxos de marró, granat o groc, el blau (present en tots els seus matisos, fins i tot en les guardes del conte que imiten la tela d’una coixinera) n’és l’absolut protagonista. La fredor habitual d’aquest color, però, es veu compensada per la calidesa de l’univers infantil que Alba García i Puig representa (perquè el coneix bé), i en el qual podem trobar arbres, fulles, ocells, núvols, bombolles…
Al darrere de tot, sempre present, la Lluna. Una lluna que, a més de gronxar-los dolçament, vigila el son dels més petits i els acompanya en els seus anhels més secrets.