Bruna la Bruixa i el secret de l’Encantada

A la contracoberta de la Bruna la Bruixa i el secret de l’Encantada, asseguren que aquest personatge ha vingut per quedar-se. La Bruna és una nena amb uns poders màgics que encara no domina del tot, cosa que té conseqüències més o menys simpàtiques en individus del seu entorn i importància en el desenvolupament i desenllaç d’aquesta història.

En llegir la seva aventura, fa la sensació que la intenció d’aquesta possible subcol·lecció és voler ser un producte comercial atractiu i de lectura fàcil per a un nombre ampli d’infants. Per aconseguir l’objectiu, hi ha presents un seguit d’ingredients, de personatges i d’accions que es barregen, en algun cas sense un sentit clar, i passen, de manera àgil i ràpida, pel davant de la mirada del lector, però potser massa ràpida i superficial, sense aprofundir en cap. Hi ha diversos personatges màgics, una acció màgica que implica un noi, un tema ecològic tòpic i típic, uns dolents amb poc suc que tal com apareixen també desapareixen… i tot plegat, narrat en prosa i també amb algunes tires de còmic.

Una història que no aconsegueix arribar del tot ni tocar fibres emocionals i que passa d’esquitllada pels temes i pel contingut. La il·lustració de Viv Campbell i les vinyetes no afegeixen cap valor extra a la història. Potser ho aconseguirien amb una integració i diàleg més profunds de text i imatge. L’edició és acurada i pot cridar l’atenció, però el contingut bastit per Pasqual Alapont és millorable en properes entregues.