Cadascú és com és

No és gaire estrany que les persones senten l’anhel de ser com els altres o de posseir-ne allò que no tenen; en aquest títol de Jaume Copons i Gusti són quatre xiquets els que desitgen justament les característiques dels amics: Jan vol ser alt com Anna i ràpid com Marta; Lluc voldria tenir un bessó com Jan; Marta voldria els cabells rinxolats com Lluc i a Anna li faria il·lusió portar bràquets a les dents com Marta… Sobre una pista de bàsquet, espai que unifica visualment el llibre, Gusti representa, amb llapis i ceres de colors i una línia negra premeditadament imperfecta que delimita cada element, unes figures enjogassades i expressives amb uns traços que recorden els dibuixos infantils. Els quatre nens demanen a un mag que els transforme, així que, tot d’una, s’adonen que realment és millor ser com eren; la màgia actua de nou immediatament i els personatges recuperen la forma de ser inicial.

És una llàstima que no s’hagen aprofitat les possibilitats narratives que podrien derivar-se de l’intercanvi d’identitats o haver optat per un final diferent, que els protagonistes no pogueren retornar a ser qui eren perquè han ultrapassat els límits de la naturalesa, una mena de càstig implacable a la manera de les faules i els contes populars. O, en un pas de rosca trencador, que els nens estigueren encantats amb els canvis i les noves personalitats… No sabem si aquest títol és el resultat d’un encàrrec amb un argument prèviament establert i tancat, el que sí que podem afirmar és que, malauradament, a penes hi ha història rere la lliçó aclaparadora i correctíssima –i si estirem el fil, fins i tot un punt conservadora?– d’haver-se d’acceptar cadascú com és.