Cadavereta Vermella

No hi ha dubte que el conte de la Caputxeta és un dels que més recreacions ha originat, i aquest llibre no és més que això: una recreació que comença des del mateix títol.
Els amants de l’estètica de Tim Burton en gaudiran d’allò més, però aquells que encara creuen que el color negre no és apte per a menors s’espantaran força, perquè la major aportació d’aquest llibre són les seves espaterrants il·lustracions, on alterna l’eficaç combinació del roig-blanc negre amb totes les seves barreges lumíniques i efectistes, i, quan parlem dels records, del traç en sèpia. Perquè el text juga amb el passat d’aquella nena a qui l’àvia li va regalar una caputxeta, però d’això ja fa tants anys que actualment la Caputxeta ocupa una tomba situada al costat de la dels seus pares i àvia. Per tant, les peripècies que aquest àlbum ens narrarà són més de l’altre món que d’aquest.
Menat a bon ritme i amb una maquetació que sap donar cadència al suspens, el llibre és una aportació original al ja quantiós volum de paròdies caputxetesques. Tanmateix, de cara als lectors incipients, els mediadors es plantegen una qüestió: el bagatge del patrimoni de transmissió rondallística dels infants és actualment prou sòlid i ben arrelat per poder –si cal– distingir entre la font literària i les paròdies que origina?