Camí de Nisòtia. Les peripècies d’un nen soldat

No és el moment ni tampoc disposem de l’espai adequat per desgranar com cal la trajectòria, dilatadíssima i solidíssima, de Joaquim Carbó, tant com a fundador de Cavall Fort, com a autor per a adults i sobretot com a pilar fonamental de la LIJ en català.

Camí de Nisòtia. Les peripècies d’un nen soldat il·lustra la crua realitat dels nens soldat a través de les peripècies d’un petit grup que es mou al voltant del carismàtic Kobadjo. Aquest adolescent aconsegueix fugir d’un destí marcat per l’abús i la violència, que no responen a cap ideal més enllà de l’afany de poder i de la cobdícia dels qui maneguen els fils. La recerca de la difícil redempció la trobem quan el grup dissident arriba a la Nisòtia present en el títol. Es tracta d’un país on es respecten els drets humans que, dissortadament, només existeix en la ficció i que facilita que antics nens soldats viatgin en una missió de pau i de reconstrucció en un doble sentit: moral i físic. I aniran a parar precisament a Barcelona, ciutat del primer món no exempta de desigualtats acusades, per dotar de pròtesis els mutilats per mines antipersona. Allà, l’especial comitiva, en un exercici metaliterari de primeríssima magnitud, coincidirà amb un personatge «clàssic» dins l’obra de Carbó (Pere Vidal). I també amb un «vell i sorneguer escriptor» «que no tenia aturador», la identitat del qual és fàcilment deduïble.

Un acostament a un tema duríssim que aposta per la reparació en comptes d’incidir en la violència intrínseca.