Comptem cabretes i pintem ocells

Nova aportació de Maria Dolors Pellicer a les lletres infantils catalanes. Aquest poemari, que va obtenir el II Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d’Algemesí, s’articula entorn de la nit i el dia. Així, per una banda, tenim el moment  en què descobrim la llum de la nova jornada i tot el que ens espera en el dia: l’escola, els amics, el món ple de colors. I per una altra, l’arribada de la foscor, la lluentor dels astres, l’arribada de la son i del recolliment a casa.

Uns poemes senzills, reeixits, amb predomini de la rima, que l’autora tracta amb naturalitat. Els petits poemes de vegades freguen la cançó de bressol i d’altres es fan narratius per explicar una petita història. També juguen amb personatges ben coneguts pels nens, com la bruixa o la lluna; en canvi, en d’altres se subratllen les desigualtats del nostre món explicant-les dolçament als lectors.

Les il·lustracions són interessants, tot i que una mica desiguals: fan una bona combinació entre el blanc i el blau, recollint el contrast entre nit i dia, i també entre colors freds i calents. Trobem molt encertades aquelles imatges que s’acosten una mica als pintors naïfs, i també als surrealistes (p. 34-35, o 44-45, o la picada d’ull a René Magritte de la p. 55). Potser no convencen tant les que desprenen un aire més ingenu o caricaturesc.