Contes i mites d’arreu del món. Històries per retrobar-nos en la diversitat

Contes i mites d’arreu del món. Històries per retrobar-nos en la diversitat és, tal com el seu títol indica, un recull de narracions, llegendes, relats cosmogònics i mites que ens parlen dels costums, les creences i fins i tot la gastronomia d’algunes regions dels cinc continents.

L’obra comença amb el dibuix d’un mapamundi a les guardes, l’índex i una introducció que remarca l’objectiu d’apropar-nos a diferents cultures i moments històrics a través dels seus relats per tal d’alimentar la nostra capacitat d’empatia.

La recopilació es basa en l’obra de Charles Kovacs, mestre Waldorf i autor de Nuestros hermanos lejanos y sus costumbres (2007). El seu treball, però, és difícil d’obtenir al nostre país, la qual cosa fa difícil valorar el grau d’adaptació de la present edició. Podem determinar, això sí, que la classificació i el cribratge dels relats no deu haver estat fàcil, però tanmateix aconsegueix un criteri força lògic —tenint en compte el públic a qui va dirigit— sobretot pel que fa a Europa, representada per quatre narracions: una dels Pirineus, una d’escandinava, un mite grec i una llegenda del rei Artús. Sorprenen, però, alguns buits importants, com l’absència de relats de l’Orient Pròxim i Les mil i una nits.  

L’estructura del llibre és senzilla i està dividida per continents. En cada una de les parts trobem un mapa on se’n destaca la posició geogràfica i un petit epígraf que caracteritza el territori; cada un dels contes es presenta amb el seu títol i una breu contextualització. La informació d’aquestes entradetes és irregular, cosa que fa que en algunes l’aportació sigui valuosa i, en d’altres, totalment prescindible.

Els relats ocupen entre dues i cinc pàgines, i es transcriuen en un llenguatge molt entenedor sense perdre riquesa lèxica. Pel que fa a les imatges que acompanyen el text, sabem que en el cas dels contes que en la seva naturalesa pertanyen a la tradició oral, la pedagogia Waldorf —la qual fonamenta els criteris de l’editorial— reivindica protegir l’infant del consum excessiu d’imatges externes perquè pugui elaborar-ne de pròpies. Aquest pot ser un dels motius pels quals el treball d’aquarel·les i llapis de color que caracteritza Zuzanna Celej s’endevina primmirat; només dotze de les vint-i-vuit històries estan il·lustrades, i en moltes ocasions només s’acompanyen d’un element decoratiu o informatiu. Les poques il·lustracions de pàgina sencera creen paisatges molt lluminosos i bells però igualment continguts i descriptius, defugint la Celej més interpretativa i original. Aquesta cura en la preservació de la fantasia de l’infant es contradiu amb els esquitxos alliçonadors o valoratius de les editores dins mateix de les narracions.

L’edició en tapa dura i l’ús d’una tipografia de mida més gran de l’habitual estan pensades per facilitar la lectura, malgrat que els encapçalaments, la numeració en negreta i algun error de maquetació espatllin el resultat final, recordant-nos gairebé l’estètica d’un treball escolar.

Al final s’adjunta un llistat bibliogràfic i un QR amb una guia per a mestres de caràcter més antropològic i sociològic que literari, però que pot facilitar-los la tasca oferint-los material de descàrrega directa i eines concretes.

Recull de contesLiteratura de tradició