Contes per anar a dormir

Cal il·lusionar-nos amb l’aparició dels nous relats d’un veterà com Enric Larreula, que han estat molt ben editats en un sol llibre de gran format, molt escaient per a biblioteques de casa, de centre o d’aula. Són catorze contes que l’editorial ha preferit presentar seguint un ordre de llargària: els vuit primers són els més breus i els dos darrers són força llargs; cadascun per separat podria molt bé ser publicat dins una col·lecció de novel·la breu.

El denominador comú de tots els contes d’aquest recull és presentar sempre una dualitat, tant pel que fa als protagonistes (rei i pastor, ratolí i ratpenat, porc i senglar…) com, en els primers, pel que fa al llenguatge onomatopeic. El desenllaç es desprèn, com és lògic, de la suma d’aquelles parts o elements que es presenten com a oposats.

Això dificulta atorgar una franja lectora precisa per al llibre, i si l’hem ubicat en la franja dels 9 als 11 anys és perquè creiem que, llargs o curts, aquests contes els satisfaran a bastament i en paladejaran l’humor, el sentit comú, la fluïdesa estilística i les arrels populars.

A més d’aquests valors, que porten el segell inconfusible d’un autor català amb molta experiència, cal valorar i lloar la qualitat de les il·lustracions i de la maquetació, que confereixen una envejable unitat estètica al conjunt de l’obra. Les imatges de Mercè Canals se’ns mostren plenes de recursos, d’astúcies, de colors i llums sàviament triats, de personatges mimats i caracteritzats amb encert, i tot plegat destil·la un registre tan bonhomiós com exigent. I, per torna, el llibre regala a la darrera pàgina un gadget que concorda amb el títol (títol que és, potser, la nota més discordant del conjunt).