Contraris. Les forces oposades de l’univers

Aquest àlbum ens recorda una veritat universal: les forces pures de l’univers, com la vida i la mort, el sol i la lluna, o el cel i la terra, entre altres contraris convencionals, no són contraris purs, sinó que cada parell conté algun tret característic d’un dels dos integrants. Així, la barreja de la calma i la tempesta «és el vent xiulant darrere la finestra». La força de la tempesta és, doncs, amansida pel xiulet de la calma. O la barreja de l’aigua i el foc són els núvols que s’eleven a poc a poc cap al cel. El missatge que hi ha al darrere de cada contrari és clar: la puresa no existeix. La barreja enriqueix i treu el millor de cada element de la natura.

Però si hi ha res d’aquest àlbum que cal destacar per damunt de tot són, sens dubte, les il·lustracions de Mariona Cabassa. Sobre fons majoritàriament clars, es dibuixen principalment figures humanes o animals, també algun vaixell o la lluna i el sol, que representen els elements aparentment contraris de la natura. Voldríem destacar la lluna blanca i el sol ataronjat sobre fons blavosos i blanquinosos, respectivament.

Finalment ens referirem a la portada d’aquest àlbum, amb una rodona buida i dividida per una línia vertical. El paratext no pot ser més explícit: fins i tot una forma geomètrica que es pot dividir en dues parts simètriques fa que aquestes tinguin trets comuns. Fixem-nos, si no, en la lluna blavosa que tendeix cap al vermell del sol i el sol rogenc que s’obre pas en el cel blavós de la lluna.