Les faves del cel, miracles i fantasia

El segon títol d’aquest recull, tota una declaració d’intencions, l’encerta de ple. Miracles i fantasia. Tenim al davant un recull de quinze rondalles plenes de fantasia, fruit del geni i també de la devoció popular, originàries d’arreu del País Valencià. Al llarg de poc més de setanta pàgines, un sant tan estimat pel poble com sant Vicent Ferrer comparteix volum amb la Mare de Déu de Loreto, una pageseta pretensiosa, sant Francesc… Hi trobem també algunes mostres de relats etiològics, és a dir, que expliquen el perquè de les coses. La tasca de l’autor, recopilador i vetllador perquè no es perdi la riquesa immaterial (folklòrica, sociològica, lingüística) és d’allò més meritòria. El to popular, ric, detallista, beu de l’oralitat inherent a aquest tipus de relats, i de ben segur que serà font d’inspiració, al seu torn, de narradors orals. Les il·lustracions, clares, expressives i «modernes», contrasten sàviament amb la tradició que traspuen els relats. Un detall de disseny afegit per reblar el vessant tradicional és que totes les rondalles s’inicien amb lletra capital. Una obra que, sens dubte, es podria allargar amb quinze narracions més. O quinze vegades quinze. És inevitable acabar remetent el lector a la crítica que vam fer temps enrere de Tombatossals, dins la mateixa col·lecció i amb un tarannà similar.