Creus en la màgia?

Els darrers anys l’imaginari col·lectiu s’ha nodrit en excés de mitologia anglosaxona, plena d’elfs, nans i trols de diversa factura. Malauradament, això ha comportat el desdeny o directament el desconeixement per part de molts lectors de la mitologia pròpia de les nostres terres, on les bruixes, els dimonis o les dones d’aigua han estat els reis i reines durant segles. És per això que celebrem molt especialment l’aparició, en el si de la col·lecció «El Micalet de Por», d’un títol on es recuperen amb força els nostrats donyets, dracs, gegants, gambosins o nyitus. I és que durant segles aquests éssers fantàstics van permetre explicar no només els fets sobrenaturals de les nostres contrades, sinó també dibuixar una cosmogonia que donava raó a tots els successos. Per això, per recuperar part de la nostra cultura, val la pena llegir i conèixer les aventures de la petita Geni, neta de bruixa, que es veu obligada a passar un estiu amb la seva àvia. El que no sap és que ella també posseeix misteriosos poders que li permeten conviure i compartir els secrets de les plantes medicinals i dels éssers fantàstics que de ben segur habiten al nostre entorn. 

L’obra Creus en la màgia?, de Francesc Gisbert (Alcoi, 1976), reconegut autor de narrativa infantil i juvenil, és una interessant proposta per recuperar i situar novament a l’aparador tot un imaginari que s’ha perdut en el temps. L’autor tira de donyets per lluitar contra els terribles nyitus, s’ajuda de la magnífica i màgica figura de la Mare dels Vents, i tot salpebrat la nit de Sant Joan, la nit més màgica de l’any. I és a partir d’aquests ingredients tan mediterranis que el lector pot descobrir el rerefons cultural que ha donat categoria de llei a determinats fets que la gent no podia entendre, fent del món un entorn més endreçat. Llegir Creus en la màgia? hauria de tenir més de component cultural que no pas lector, ja que la història, la d’una nena que es veu obligada a passar un temps a casa d’un parent contra la seva voluntat, ja ha estat explicada amb anterioritat profusament. Però és necessari destacar que l’ús d’aquests referents màgics li afegeixen un plus necessari per diferenciar l’obra de la resta. I és que està en les nostres eleccions, en tant que mediadors, la responsabilitat de la permanència cultural.