D’aquí no passa ningú!

Si això no és un àlbum destacable, que em pengin!

Tots els llibres del món presenten dobles planes, però els àlbums hi han de saber jugar intel·ligentment. Aquest és un model excel·lent d’ús enginyós de la doble plana. La de la dreta es manté en blanc perquè a l’altra banda del séc de l’enquadernació hi ha un soldat que no deixa passar ningú per ordre del general. El que passa és que, com es pot comprovar a les guardes, en aquest llibre hi ha una pila de personatges als quals, com és natural, els agradaria anar amunt i avall del llibre i jugar-hi el seu paper. Ho aconseguiran o no? Ah, aquest és el quid de la qüestió…!

Confessem que som fans incondicionals de la il·lustradora Isabel Minhos Martins, a qui en aquest llibre veiem abandonar el seu grafisme estilitzat per un traç de retolador més espontani i fresc, superadient per a una paràbola política metafòrica com aquesta. També la tipografia retolada a mà i les bafarades corresponents atorguen el dinamisme i l’espontaneïtat que requereix l’argument. I és un plaer dels grossos entretenir-se a buscar què està fent o dient a cada imatge cadascun dels seixanta-un personatges i mig de les guardes. Val a dir que són personatges d’allò més heterogenis, perquè tant hi pot haver un fantasma com la Caputxeta Vermella o en Sebas o la Isabel (Minhos Martins?), que de tot hi ha.

Per l’humor satíric de la història, per la traça amb què se l’ha il·lustrat, per l’enginy de la idea de partida, per la metàfora establerta entre la dreta i l’esquerra, pels reptes visuals que s’hi proposen –sobretot a les penúltimes pàgines– i pel joc de les diferències entre les primeres i les darreres guardes, aquesta és una obra rodona i digna de tot elogi. Bravo, Takatuka, per oferir-nos-la, ni que sigui amb tres anys de retard respecte a l’original!