Des d’allà dalt tot és diferent

Aquesta és la història de Max i d’un desassossec que desapareix en el moment en què s’enfila al vell roure per consell de l’avi. Perquè allí dalt tot és diferent. L’avi es posa la motxilla i junts fan els primers passos pel tronc però, a mesura que s’enfilen per les branques, una boira s’estén més i més, tant que no els deixa veure res, però això no els atura. L’avi trau un piolet i unes cordes i segueixen pujant aferrats a aquests estris fins que troben uns indicadors d’uns camins que s’endinsen dins de la boirassa. I, efectivament, continuen amb decisió pel senderol misteriós. Tanmateix, sembla que no són els únics, ja que altres avis, juntament amb els seus néts, també han seguit el camí que desemboca en un món misteriós, on tot sembla senzill i on se salta, es balla i, sobretot, es juga. Es tracta d’una metàfora de tornada a la infantesa, a un moment vital en què el més important és la innocència i el descobriment del món a través del joc.

Amb tot, aquest és sobretot un manifest del lligam que es crea entre avis i nets gràcies al tàndem format per Pep Molist i Anna Clariana. L’experiència de Molist com a bibliotecari i com a escriptor determina la presència d’una narració sintètica en què el ritme és l’element més destacat. D’altra banda, Anna Clariana mostra unes il·lustracions fresques i de colors suaus que juguen amb les textures i la vegetació amb la qual tendeix a compondre el fons amb un efecte ornamental. La fusió entre el llenguatge verbal de Molist i el visual de Clariana, per tant, delata una connexió estilística encertada i evidencia l’equilibri narratiu que una història dolça com ho és aquesta exigeix. Ara, qui vulga desemboirar-se, ja sap on ha de pujar.