Entreson

Entreson, traducció del Duermevela del títol original, fa referència a un son lleuger, aquell son difícil de mesurar que vivim instants abans de perdre la consciència i caure en un son profund. És també un lloc de pas, de la realitat al somni, que a vegades els infants viuen amb cert neguit i por.

De llibres infantils que parlen del moment abans d’anar a dormir, de les pors, dels malsons, de monstres nocturns, en tenim una bona pila, amb més o menys encert. Segurament ens posaríem d’acord a escollir-ne uns quants de significatius, que han obert el camí a tota la resta.

Doncs bé, al meu entendre Entreson és un d’aquests destacables, que perdurarà (en la memòria i esperem que també en el mercat editorial) com un llibre original per acompanyar el moment d’anar a dormir.

Autor i il·lustrador han treballat en molt bona harmonia per donar vida a aquest espai, aquest lloc de pas que, tenint present l’origen veneçolà dels autors i l’editorial, no és estrany que prengui la forma d’una selva.

Muñoz-Tébar fa servir les paraules justes, no cal allargassar el text quan la il·lustració ja diu la resta. Això, que sembla evident, no és habitual en molts casos. Poques paraules però ben escollides fonèticament, amb la sonoritat i el ritme precisos per acompanyar el silenci i la poesia de la nit, una sonoritat que la traducció catalana d’Anna Gasol manté perfectament.

De la part gràfica, cal dir que París aconsegueix la foscor de la nit treballant sobre el negre del paper; s’ha de destacar la seva capacitat d’il·lustrar la llum, aquella que ens permet avançar amb l’Elisa entre l’espessor.

Amb tot, diria que allò que fa més especial Entreson és que, malgrat que pugui servir per acompanyar els infants a anar a dormir, no intenta vèncer les pors nocturnes infantilitzant-les, servint-se de l’humor o convertint l’instant en una rutina qualsevol. Tot al contrari. Estem parlant d’un món realment misteriós i enigmàtic. No hi ha monstres, en tot cas animals curiosos, però entrar al món dels somnis és una cosa important i seriosa, i les imatges de París ho demostren.